Archive for the 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE Category

MANIFEST 03/12

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE, 1 Notícies, 3 Cròniques assembleàries on Desembre 7, 2009 by assembleaupf

Aquest és el manifest que es va llegir prop de les dues del migdia a la confluència entre Via Laietana i Jaume I, on ens esperava una fornida guarnició d’agents anti-avalots resolta a barrar-nos el pas a la Plaça Sant Jaume. Després d’una guerra fònica que vam guanyar els manifestants per pallissa, es va procedir a la seva lectura. En acabat, tres actors -i una iaia que passava amb el seu gos- van realitzar una performance sobre la subversió, que va acabar amb una corbata banyada en pintura taronja penjant sobre les escales mecàniques de l’exterior de la parada de Jaume I, tot refregant-se sobre les ulleres de sol dels caps plens de gomina dels italians i altres guiris que sortien del metro distrets.

Estimades estudiants precàries!

Avui som aquí per denunciar un llarg procés de canvis que està afectant l’educació i la societat. Som al carrer perquè tenim raons. Denunciem la privatització i mercantilització de l’Ensenyament que vulnera i destrueix de manera directa la universitat pública.

Cada cop és més evident. Ara mateix ens trobem davant d’un intent de fer un gran pas cap a la desdemocratització del governs de les universitats. La declaració de Montanyà i l’encara pendent modificació de la LUC expressen sense embuts aquesta nova línia: governs d’òrgans reduïts o unipersonals, nomenaments a dit dels càrrecs, i participació cada cop més activa de persones alienes a la universitat, a la pràctica, del món empresarial. Perquè les empreses i els bancs no interfereixen només en les preses de decisions. També promouen mestratges privats dins la universitat pública, fundacions, màsters no oficials i oficials a preus que en cap cas es poden dir públics, amb els que manipulen la docència i dels que n’extreuen els màxims beneficis.

I on queda la veu de la comunitat universitària? Resta tancada en aules massificades. Cursant uns graus que ens alienen i ens preparen per acostumar-nos a passar hores i hores fent feines mecàniques sense pensar-hi gaire. Preparant-nos pel món laboral que entre els consells socials i les empreses, fent-se servir dels titelles que són els rectors, ens han planificat amb molta excel·lència, molta qualitat i molt de carinyo.

Carinyo que ens transmeten els mossos d’esquadra amb la calor de les seves porres. Han intentat silenciar aquestes veus crítiques amb la manipulació mediàtica, institucions polítiques, cossos policials, i fins i tot portant a judici a més de 150 estudiants.

Però res d’això ha aconseguit silenciar les reivindicacions que des de fa dècades portem fent els estudiants. Volem una universitat de veritat, on els criteris econòmics no decideixin qui estudia i qui no, on l’aprenentatge no sigui mecànic sinó dinàmic, on no ens formin com a màquines sinó com a persones, on els horaris no siguin un impediment per estudiar, i les beques no siguin préstecs que s’hagin de tornar. No volem una universitat-empresa sinó un espai crític on poder créixer com a individus per després poder fer créixer la societat.

Facultats d’arreu d’Europa que ja tenen aplicat i en funcionament l’Espai Europeu d’Educació Superior estan demanant des de setembre la seva derogació. Ells s’han trobat amb tot el que nosaltres anticipem i en part ja estem vivint. Nosaltres no ens esperem i sortim avui al carrer per tornar a dir que

l’Educació i el coneixement NO són una mercaderia. SÓN UN DRET.

Si vols llegir la declaració del Montanyà clica el link de sota

Declaracio_Montanya

Per a més informació sobre la reforma de la LUC:

http://www.upc.edu/upic/?p=282

Anuncis

COMUNICAT DAVANT L’EXCLOSIÓ DE CINC MOCIONS PRESENTADES A LA MESA DEL CLAUSTRE

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE, 1 Notícies on Juny 9, 2009 by assembleaupf

Imagen 010

Volem denunciar que fins ara la Mesa del Claustre mai havia actuat valorant quins punts de l’ordre del dia proposats pels estudiants a l’ordre del dia del Claustre s’havien d’admetre a tràmit o no.

Ho feia amb bon criteri ja que és una competència que no té explícitament reconeguda dins de les seves funcions ni a l’article 3 del Reglament del Claustre Universitari, ni a l’article 5.4 que regula el procediment per acceptar punts a l’ordre del dia del Claustre Universitari.

La Mesa actuava així perquè l’article 5.4 del Reglament del Claustre Universitari obliga a admetre els punts de l’ordre del dia sempre que compleixen els requisits formals del propi article 5.4 (que un mínim del 5% dels claustrals hagi demanat per escrit de tractar fins a set dies abans de la sessió) i perquè les funcions del claustre Universitari són excepcionalment àmplies.

Prova d’això és l’article 45 dels Estatuts de la UPF que al regular les Funcions del Claustre Universitari estableix 3 apartats –c), g) i i)- extraordinàriament amplis que obliguen a admetre qualsevol punt a l’orde del dia relacionat amb la Universitat.

Particularment l’apartat G) estipula que el Claustre té com a funció: “g) Debatre aquells assumptes que afectin la comunitat universitària i formular recomanacions, propostes i declaracions institucionals…” Conseqüentment, la Mesa del Claustre mai havia intervingut fins ara limitant l’ordre del dia proposat conforme els requisits formals.

De fet, una demostració d’aquesta actitud coherent amb la normativa és que a l’anterior sessió del Claustre la Mesa no va negar que una resolució que demanava la no aplicació de Bolonya (per tant, de rebuig a la normativa actualment vigent) es discutís al Claustre però sí ho ha fet aquest cop amb un resolució de sentit molt similar (vegeu resolució adjunta).

Les admissions de punts a l’Ordre del Dia també s’havien arribat a fer de resolucions el redactat del qual era contrari a la Llei (per exemple, aquesta resolució original adjuntada sobre la corona que va ser discutida l’anterior sessió del Claustre sense que la Mesa hi posés problemes) ja que és habitual que els ponents al saber que la resolució que presenten és contrària a la llei l’esmenin ells mateixos per adaptar-la a la Llei i la normativa vigent (l’experiència de l’any passat és aquesta ja que el ponent va esmenar la resolució original al moment per eliminar la part de la resolució – contrària a la llei- que volia impedir l’accés als recintes de la UPF a membres de la Família Reial).

Entenem que, el fet que a aquest Claustre no s’hagin admès a tràmit cinc mocions presentades per part dels i les estudiants i PAS d’acord amb la normativa vigent demostra una voluntat de diàleg nul•la per part de la Mesa en primer lloc, i del Rectorat en darrera instància. El costum derivat de la pràctica reiterada a l’hora de presentar mocions als claustres sempre havia estat, fins enguany, negociar-ne els continguts prèviament. Malgrat aquest costum i les competències legals de la Mesa, aquesta vegada no s’han admès a tràmit cinc propostes dels estudiants ja que la Mesa i el Rectorat han negat el diàleg.

D’altra banda, l’Informe presentat pel Rector en aquest Claustre no s’ajusta a una avaluació de curs present sinó que, ans al contrari, omet els esdeveniments conflictius que han succeït els darrers mesos (que en part si es veuen reflectits en aquestes resolucions). A més a més, centra la seva posició en el programa de futur en comptes de rendir comptes de la feina feta tal com ha de fer al Claustre.

Considerem que aquesta situació no és un fet aïllat sinó que respon a un veritable estat d’excepció que manté el Rectorat d’aquesta universitat envers qualsevol mobilització estudiantil. Tal com s’ha pogut comprovar en el cas de les cinc mocions rebutjades qui nega el diàleg de manera reiterada és el Rectorat ja que les propostes estudiantils s’ajusten als requisits legals i en cap moment s’han tancat a la negociació. Per tant, demanem a la Mesa del Claustre que sigui coherent amb el seu propi criteri i no limiti el debat al Claustre o estarà actuant en contra dels seus propis actes i doni la raó al recurs de reposició plantejat dilluns 8 de juny de 2009 en contra de la no incorporació a l’ordre del dia de Mocions presentades per representants Claustrals d’Estudiants i PAS (per tant, que les mocions puguin ser presentades i votades pels seus ponents) i al Rector que presenti un nou Informe de Gestió en una nova sessió del Claustre que cal celebrar pròximament. Els representants de les següents associacions amb representants Claustrals estem d’acord amb el següent escrit.

Associació d’Estudiants Progressistes

Associació de Joves Estudiants de Catalunya

Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya-

Plataforma Universitària pel Català

Nexe Socialista

Sindicat d’Estudiants del Països Catalans

Recolzat per totes les Assembleas d’Estudiants de la UPF

Imagen 001

POSICIÓ DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE LA UPF SOBRE LA REUNIÓ DE LA TAULA NACIONAL PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA DEL 07/05/09

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE on Mai 8, 2009 by assembleaupf

Els Estudiants de la UPF reiteren la seva intenció de no participar en la reunió de la Taula Nacional per a la Universitat Pública de Catalunya del 07/05/09 i de seguir impulsant un espai vertader de reflexió sobre el model d’universitat. Les raons que ens duen a no participar d’aquesta reunió són les que s’exposen a continuació: – L’objecte de debat no respon a les demandes de les universitats mobilitzades arreu del Principat. El replantejament de fons de l’orientació de la política universitària no apareix en els punts marcats com a document de treball d’aquesta taula, només tracta aspectes concrets de la implementació de la LUC i de la LOU. El debat no permet, per tant, qüestionar el “marc legal vigent”. Queda fora d’aquesta la principal reivindicació del moviment estudiantil des del 2001 i les ocupacions i tancades dels darrers mesos, que és la derogació de la LUC, la LOU i dels reials decrets que implementen les declaracions no obligatòries de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Aquesta taula no recull la proposta dels estudiants pel que fa a la participació d’altres agents socials; no enfoca la problemàtica des de una òptica integral, és a dir, quina funció juga el coneixement univesitari al S.XXI. Fins i tot des d’una perspectiva merament sectorial, la discussió de la política d’ensenyament públic, no només concerneix a l’àmbit universitari sinó també al batxillerat nocturn, a primària i a secundària com han demostrat els estudiants i sindicats d’ensenyament arran de la Llei d’Educació Catalana. – El mètode d’elecció dels “representats” estudiantils a la taula no respecta els temps de participació i democràcia horitzontal que caracteritzen al moviment estudiantil protagonista de les darreres mobilitzacions: les assemblees de base. Així, entenem que la forma de debat proposada no permet una discussió real i oberta a tota la comunitat universitària sobre el paper que la universitat ha de jugar en la societat. – La manca d’una moratòria impedeix ser conseqüent amb els eventuals resultats de les converses, proposar un debat paral•lel mentre s’estan aplicant les qüestions que es pretenen discutir buida d’efectivitat aquesta trobada. Denota una intenció de manipulació i de política de fets consumats contradictòria amb “l’esperit democràtic i d’esquerres” que diuen defensar els partits del Govern de la Generalitat. – El context repressiu en el qual es convoca aquesta, buida de contingut i efectivitat la voluntat de diàleg que pregona la Conselleria. En conclusió, tot i que una oferta de diàleg sempre és positiva, aquesta Taula Nacional tal i com es planteja desaprofita una oportunitat d’or per obrir una discussió efectiva, al mateix temps que provoca una profunda decepció entre les i els estudiants mobilitzats i els nombrosos sectors socials que es solidaritzen amb la nostra lluita per un ensenyament realment públic i de qualitat. La Taula Nacional plantejada en aquests termes és un despropòsit que reafirma la política de fets consumats i desacredita l’esperit crític i de lliure discussió que hauria de caracteritzar al sistema d’universitats públiques catalanes. Des del CEUPF reivindiquem l’obertura de ponts de diàleg efectiu i amb garanties, en un context: – lliure d’imposicions: com la limitació unilateral del sostre de la discussió i sense una moratòria, punt previ a qualsevol taula de debat. – lliure de repressió política: les expulsions, imputacions penals i sancions públiques cap el moviment estudiantil han de retirar-se, ja que seria crear un precedent de repressió cap a la llibertat d’expressió i de pensament impropis de la universitat, que evidencien les reminiscències franquistes que hi ha encara dins l’estructura universitària. La normalització de la presència dels cossos policials dins la universitat suposa un retrocés democràtic gravíssim. Esperem respostes reals i no estètiques o fictícies per part del Govern auto- anomenat “d’esquerres”. Continuarem mobilitzant-nos i denunciant al conjunt de la societat la gravetat del futur educatiu que plantegen la LOU, la LUC, la LEC, la LOE.

ODIO LES PRÀCTIQUES

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE on Mai 4, 2009 by assembleaupf

Perquè el coneixement no n’entén de ritmes forçats

Fa uns mesos l’Assemblea d’Estudiants va voler expressar el seu rebuig al sistema de pràctiques vigent a la UPF mitjançant una campanya de redecoració dels espais comuns. Varem pensar que gairebé tots els nostres companys es sentirien identificats i consolats al llegir unes enganxines que lluïen uns missatges contundents i directes: “Odio les pràctiques perquè els deures ja els vaig fer a primària”, “perquè m’obliguen a una productivitat mecànica”, “perquè m’avorreixen”, “perquè hi ha maneres més creatives d’aprendre”…

Aquests missatges tenien la única voluntat de trencar el silenci del sistema pedagògic en el qual ens trobem immersos sense veu ni vot, de començar a obrir interrogants, que és el mateix que intentarem en aquest article.

Als estudiants de la UPF ens han convertit en titelles moguts pels fils de “l’aprendre a aprendre”, d’aquesta pseudo-“revolució” del sistema d’avaluació que en molts casos no és més que una tornada a l’escola. Lluny de menysprear als professors que han sabut organitzar i gestionar la nova metodologia que imposa l’Espai Europeu d’Educació Superior, ens trobem en moltes situacions de desajust. Potser la clau d’aquest distanciament recau en la manca de recursos econòmics destinats a l’educació, en la insuficient preparació del docent, o simplement en que la reforma està mal plantejada d’entrada.

Benvinguts al circ de Bolonya, on rectors i polítics ens parlen d’una lloable reforma per fer front a la decadència del sistema anterior mentre les seves innovacions ens estan fent patir una realitat fosca i mediocre que ens desencanta.

Els plans d’estudi vigents requereixen una dedicació absoluta de l’estudiant, destinem gran part del nostre temps a realitzar pràctiques i ens esforcem per lliurar-les a l’hora assenyalada. Però que ningú s’enganyi, ho fem per a aprovar que sens dubte no és sinònim d’aprendre. No ens ha de sorprendre doncs, que recorrem a la solidaritat dels nostres companys, a aquella amiga que ens passa els apunts, al col·lega que ens deixa la seva pràctica, al copiar i enganxar d’Internet…no és lògic que ho fem així si en definitiva l’examen final continua jugant un paper determinant, si ens obliguen a buscar l’aprovat en lloc del coneixement. Certament aquestes mesures d’urgència ens fa sentir tractats puerilment però, no serà precisament perquè aquest sistema pedagògic és excessivament paternalista? Veníem a formar-nos i ens han transformat: conillets d’Índies a qui s’apliquen mètodes d’aprenentatge intensius. L’avaluació continuada actua com a metrònom dels nostres estudis, marcant el ritme de l’aprenentatge de tots i cadascú de nosaltres, cosa que desemboca en la dictadura d’un ritme de vida obligat per a tots els qui vulguin arribar a ser algú en aquesta societat de l’espectacle. Una societat que ens tracta, cada cop més, com a mercaderia homogènia, cosa que no fomenta el desenvolupament ple i la realització com a persones.

En aquest pla que ens estan imposant no hi ha espai per a la reflexió, per a la creativitat, ni la crítica. Ens condueixen a un aprenentatge on prima la metodologia sobre el contingut, la producció sobre el coneixement. Realment el temps que destinem a aquest exercicis es correspon amb un veritable coneixement de les matèries? Ens hem oblidat que el nostre temps val molt més? El temps que ens fan perdre en pràctiques inútils no el podríem destinar a la vida associativa, formativa, política, social…? A qui fa guanyar diners el fet que les noves generacions no ens dediquem a construir una societat millor sinó a ser més productius? No tenim dret a imaginar un futur més digne?

Però, què sabrem nosaltres, pobres ignorants? Potser seria millor entregar-se i abocar la nostra fe cap als directors d’aquest circ i continuar amb la processó. Qui millor que ells per dir-nos com i quan hem d’aprendre?

Senyores i senyors, l’espectacle continua.

MANIFEST 26 MARÇ, PLAÇA OSCA

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE, 1 Notícies, 3 Cròniques assembleàries on Març 27, 2009 by assembleaupf

Fa poc més d’una setmana fèiem juntes aquest camí amb les mateixes reivindicacions i amb el mateix sentiment d’indignació. En aquella ocasió no vam poder fer efectives les nostres reclamacions. La nostra veu va ser silenciada amb la repressió i la violència policial que vam patir aquell dia després de veure com, davant d’un procés de crítica i rebuig totalment pacífic i constructiu com va ser la tancada a l’edifici històric de la UB, la institució universitària i les forces de seguretat van tancar per la força les vies de debat.
Continua llegint

VAGA JAPONESA, CAPÍTOL 10

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE, 3 Cròniques assembleàries, 3 Vaga japonesa (març 2009) on Març 26, 2009 by assembleaupf

img_17341

La seixantena de nipones i nipons que avui hem decidit sumar-nos a l’honorable vaga volem fer públiques les següents consideracions:

Valorem molt positivament que el Consell Directiu de la UPF hagi respost el nostre comunicat amb un altre (que adjuntem).

Creiem que aquest nou to és molt més adient a l’hora d’obrir un diàleg franc i respectuós que el d’enviar els apreciats bastoners; el qual ens congratula i ens anima a seguir endavant en el procés de construir una Universitat Pública millor.

En aquesta línia agraïm els esforços fets des del personal de la biblioteca per facilitar la convivència en aquest tan preuat espai.

Ens omple els pits d’orgull veure que l’equip rectoral s’ha impregnat de la nostra filosofia zen i s’ha pres el temps necessari per respondre amb calma les nostres peticions, pel que ens sembla que el més respectuós és fer el mateix. Per aquest motiu, en els propers dies dialogarem i elaborarem una resposta a l’alçada de les circumstàncies.

Aquesta nit, doncs, la destinarem no només a l’estudi, sinó també a la reflexió sobre quina és la resposta que donarem a aquest nou modus operandi.

Esperem poder seguir teixint vincles amb l’equip rectoral demà durant la manifestació de les vuit del vespre a plaça Universitat per reivindicar allò en el que sembla que totes i tots estem d’acord: que les porres no són, ni han de ser, la via per a fer canvis en la nostra estimada universitat; única i exclusivament podem comptar amb l’arma del diàleg i la reflexió.

Sayonara.

どうもありがとう

Col·lectiu per una Biblioteca al servei dels Estudiants.

Si vols lleguir el comunicat del Consell de Direcció de la UPF fes click aqui 🙂

Contra l’entrada de la policia a la UPF i per un debat constructiu

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE, 1 Notícies, 2 Manifestos externs on Març 21, 2009 by assembleaupf

Declaració contra l’entrada de la policia a la UPF i per un debat constructiu

El vespre del passat divendres 13 de març des del rectorat de la nostra Universitat es va recórrer als Mossos d’Esquadra per tal de desallotjar un grup d’estudiants que havien manifestat la seva intenció de mantenir-se a la UPF durant el cap de setmana per celebrar diferents activitats relacionades amb la mobilització que estan realitzant en favor de la Universitat pública i de qualitat. Més enllà de la consideració que pugui merèixer aquesta mobilització i assumint el comunicat de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques en el que s’afirmava que els rectors i rectores actuarien per tal de garantir la normalitat acadèmica, el bon funcionament del servei públic universitari i preservar la integritat dels espais públics de les universitats i els usos que els són propis, volem mostrar el nostre malestar i la nostra disconformitat amb la utilització de la força pública contra els estudiants.

Continua llegint