Archive for the III – MANIFESTOS Category

MANIFEST 03/12

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE, 1 Notícies, 3 Cròniques assembleàries on Desembre 7, 2009 by assembleaupf

Aquest és el manifest que es va llegir prop de les dues del migdia a la confluència entre Via Laietana i Jaume I, on ens esperava una fornida guarnició d’agents anti-avalots resolta a barrar-nos el pas a la Plaça Sant Jaume. Després d’una guerra fònica que vam guanyar els manifestants per pallissa, es va procedir a la seva lectura. En acabat, tres actors -i una iaia que passava amb el seu gos- van realitzar una performance sobre la subversió, que va acabar amb una corbata banyada en pintura taronja penjant sobre les escales mecàniques de l’exterior de la parada de Jaume I, tot refregant-se sobre les ulleres de sol dels caps plens de gomina dels italians i altres guiris que sortien del metro distrets.

Estimades estudiants precàries!

Avui som aquí per denunciar un llarg procés de canvis que està afectant l’educació i la societat. Som al carrer perquè tenim raons. Denunciem la privatització i mercantilització de l’Ensenyament que vulnera i destrueix de manera directa la universitat pública.

Cada cop és més evident. Ara mateix ens trobem davant d’un intent de fer un gran pas cap a la desdemocratització del governs de les universitats. La declaració de Montanyà i l’encara pendent modificació de la LUC expressen sense embuts aquesta nova línia: governs d’òrgans reduïts o unipersonals, nomenaments a dit dels càrrecs, i participació cada cop més activa de persones alienes a la universitat, a la pràctica, del món empresarial. Perquè les empreses i els bancs no interfereixen només en les preses de decisions. També promouen mestratges privats dins la universitat pública, fundacions, màsters no oficials i oficials a preus que en cap cas es poden dir públics, amb els que manipulen la docència i dels que n’extreuen els màxims beneficis.

I on queda la veu de la comunitat universitària? Resta tancada en aules massificades. Cursant uns graus que ens alienen i ens preparen per acostumar-nos a passar hores i hores fent feines mecàniques sense pensar-hi gaire. Preparant-nos pel món laboral que entre els consells socials i les empreses, fent-se servir dels titelles que són els rectors, ens han planificat amb molta excel·lència, molta qualitat i molt de carinyo.

Carinyo que ens transmeten els mossos d’esquadra amb la calor de les seves porres. Han intentat silenciar aquestes veus crítiques amb la manipulació mediàtica, institucions polítiques, cossos policials, i fins i tot portant a judici a més de 150 estudiants.

Però res d’això ha aconseguit silenciar les reivindicacions que des de fa dècades portem fent els estudiants. Volem una universitat de veritat, on els criteris econòmics no decideixin qui estudia i qui no, on l’aprenentatge no sigui mecànic sinó dinàmic, on no ens formin com a màquines sinó com a persones, on els horaris no siguin un impediment per estudiar, i les beques no siguin préstecs que s’hagin de tornar. No volem una universitat-empresa sinó un espai crític on poder créixer com a individus per després poder fer créixer la societat.

Facultats d’arreu d’Europa que ja tenen aplicat i en funcionament l’Espai Europeu d’Educació Superior estan demanant des de setembre la seva derogació. Ells s’han trobat amb tot el que nosaltres anticipem i en part ja estem vivint. Nosaltres no ens esperem i sortim avui al carrer per tornar a dir que

l’Educació i el coneixement NO són una mercaderia. SÓN UN DRET.

Si vols llegir la declaració del Montanyà clica el link de sota

Declaracio_Montanya

Per a més informació sobre la reforma de la LUC:

http://www.upc.edu/upic/?p=282

Anuncis

COMUNICAT 58i+

Posted in 1 Notícies, 2 Manifestos externs on Novembre 15, 2009 by assembleaupf

octaveta2

NOTA DE PREMSA de la coordinadora estatal d’ASSEMBLEES PDI PAS de les UNIVERSITATS PÚBLIQUES

Posted in 1 Notícies, 2 Manifestos externs on Juliol 18, 2009 by assembleaupf

El 16 de Juliol de 2009 la “Coordinadora de Asambleas PDI-PAS de las Universidades Públicas críticos con el proceso de Bolonia” es va reunir amb el Ministre d’Educació i Universitats, Gabilondo. La coordinadora va traslladar al ministre la seva profunda preocupació pel proces de Bolonya i l’han instat a l’obertura d’un proces de diàleg, públic i transparent sobre l’educació superior en el marc d’una moratòria. Tanmateix l’han reclamat la suspensió i retirada de tots els expedients i dels actes punitius aplicats als estudiants com represàlia per l’exercici de les seves llibertats i del seu esperit crític.

Veure la font original:

http://coordinadora.universidadpublica.net/

Més info:

Assemblea PAS PDI- Universitats públiques Catalanes

Manifest:

http://assembleapdipas.universidadpublica.net/ca/manifest/25M-declaracion-madrid

Carta al cònsol italià

Posted in 2 Manifestos externs on Juliol 14, 2009 by assembleaupf

Barcelona,  9 de Juliol 2009

Estudiants de totes les universitats catalanes ens dirigim a vostè per a transmetre-li el nostre  profund malestar, en primer lloc, davant les detencions de vint-i-un estudiants realitzades la nit del passat dilluns sis d’abril a Itàlia. Concretament es van produir dotze detencions a Torí, tres a Pàdua, quatre en Bolonya, una a Milà i una darrera a Nàpols.  L’instem a que faci tot el possible per a que els i les companyes encara detingudes siguin alliberades d’immediat.

Aquesta operació policial coordinada pel Fiscal de Torí suposa, al nostre entendre, una clara manifestació de la repressió política del moviment estudiantil el qual, tant a Itàlia,  a  Grècia, com a l’Estat Espanyol i també a la resta d’Europa, lluita contra la mercantilització i privatització de l’educació superior. Ens sembla un fet gravíssim les repetides i constants tentatives d’intimidar i reprimir durament la disconformitat social d’una generació que exigeix justícia social, a la que, al mateix temps, les autoritats estatals i els interessos empresarials estan negant amb les seves actuacions el dret a un futur.

En segon lloc, volem comunicar-li la nostra preocupació per la situació dels trenta-un detinguts a Aquila i els seixanta detinguts a Roma (entre els quals es troba un jove  valencià) durant el transcurs de les manifestacions contra la cimera del G8. De nou, li demanem que faci tot el que estigui al seu abast per a que siguin alliberats d’immediat i que vetlli per a que no pateixin cap vexació mentre duri el seu empresonament.

Tanmateix, no volem ni podem desaprofitar aquesta ocasió per a manifestar-li el nostre rotund rebuig a la política de seguretat nacional del govern italià,  ratificada recentment pel Senat, que converteix la migració irregular en un delicte i que entenem que segueix la mateixa línia antidemocràtica i repressora.

Li volem fer constar que ens sembla una absoluta aberració aquesta criminalització de l’immigració i un atemptat molt greu contra el dret de tota persona, no tan sols a transitar lliurement, sinó a trobar aquella vida digna que tot ciutadà d’aquest món te garantit com a dret fonamental. De nou l’instem a que faci servir la seva posició per  aconseguir que aquesta llei sigui derogada, doncs la seva alicació fa perillar els sectors més vulnerables de la societat italiana i posa obertament en situació de discriminació a les persones immigrades.

Són moltes les nostres peticions però es deuen a les polítiques governamentals i les actuacions policials que es duen a terme a Itàlia, que són absolutament impròpies d’un Estat que s’anomena democràtic. Un cop més insistim a que faci tot el possible per a que aquest clima de repressió i discriminació s’aturi d’immediat i desaparegui per  sempre.

Rebi cordials salutacions

Concentració en solidaritat amb els i les estudiants detingudes

I amb les persones migrades.

OCUPACIÓ DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ

Posted in 1 Notícies, 2 Manifestos externs on Juny 19, 2009 by assembleaupf

 -ocupacion-simbolica-ministerio-educacion-protesta-bolonia

Desenes d’estudiants de diverses universitats públiques han realitzat aquest matí una “ocupació” simbòlica del Ministeri d’Educació per a protestar contra la implantació de l’EEEScoincidint amb el dècim aniversari de la signatura de la declaració de Bolonya.

Durant una hora el grup ha estat a les escales d’accés a l’entrada principal, del Misteri , ja que els agents de seguretat privada han tancant les portes de l’edifici. Els nostres companys i companyes han demanat la paralització del procés de Bolonya per a obrir un ampli debat sobre la Universitat Pública.

Altre grup  s’ha quedat fora de l’edifici i han desplegat una pancarta amb la llegenda “Dècim aniversari de Bolonya, ni un més”.

Com ve essent un desagradable costum, la policia també ha assistit a la protesta pacífica

Més info:

ROMPAMOS EL SILENCIO

LA HAINE

MANIFEST DE L’ACCIÓ SIMBÒLICA AL MINISTERI D’EDUCACIÓ

19 de juny de 2009.

Avui es compleixen deu anys des que l’Estat Espanyol va subscriure amb la seva signatura la Declaració de Bolonya, donant el primer signe oficial per a la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. La lluita contra Bolonya no sorgeix en el curs actual: es remunta a les lluites contra l’Inform Bricall (1999) i la LOU (2001). Aquests textos ja tenien com referent l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i es van donar a conèixer uns anys més tard que sortissin a la llum els acords (GATT i AGCS) de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per a la liberalització dels serveis públics, com l’educació i la sanitat.

Després d’aquests deu anys de manifestacions constants contra els preceptes, les bases i els interessos que donen vida a la reforma i reclamant el debat públic sobre un tema de vital importància com són la universitat i l’educació, per ser els espais socials on es gesta la reproducció social, amb la transcendència que aquest aspecte té, les respostes per part de les institucions governamentals continuen sent les mateixes: primer exerceixen la imposició i quan la resistència es fa fort practiquen l’altra cara de la mateixa moneda: la repressió del moviment estudiantil (detencions d’estudiants, imputacions, expulsions, criminalització de les assemblees d’estudiants, denúncies, pressions…amb més de 100 estudiants pendents de judicis per defensar una universitat crítica i alliberada de la lògica mercantil) .

A dia d’avui, contínua la dinàmica de treballar a esquenes de la societat. Tot tipus de documents oficials -com el nou estatut del PDI, el funcionament real dels graus, com afectarà realment la implantació a les/els estudiants que comencen o que haurien d’adaptar-se al pla nou, com es traduirà a efectes pràctics, com serà realment el nou sistema de beques -continuen sortint a la llum, arribant a la comunitat universitària, una vegada s’han pres totes les decisions, de forma unilateral, sense donar opció al diàleg o a la construcció conjunta. Així una vegada més, es posa en evidència l’autoritarisme imperant i la falta de democràcia que hi ha en l’àmbit universitari, però que és una constant en totes les polítiques públiques que s’implanten.

Diem molt alt que tota la informació, així com el debat públic obert en la carrers, i en la societat en general, han estat fruit del treball de les/els estudiants i professors amb accions com debats, xerrades en instituts, en locals de barri, manifestacions, escrits, referèndums, programes de TV on les autoritats tenien por d’anar, l’ocupació d’espais simbòlics per a obrir-los a la societat. Però mai des d’aquestes instàncies governamentals.

Fets com no accedir a l’entrevista amb l’assemblea estatal de PDI-PAS, per part del Ministre, derivant-la al seu secretari M. Rubiralta, són una mostra de la falta de voluntat política de voler resoldre el conflicte. Així mateix, és una mostra de falta de respecte cap als col·lectius i estaments directament afectats com ho és aquesta assemblea.

Aquest tipus d’actitud no és  nou. Es repeteix i es fa palès cada vegada que milers d’estudiants demanen la paralització del procés i són qualificats de minoria. En aquest sentit, el fet de no reconèixer les assemblees d’estudiants com moviment de base i representació estudiantil i tampoc a la comunitat universitària de base, és una mostra clara d’abús de poder, autoritarisme i imposició. Les assemblees, el boicot i els piquets són la nostra legalitat; els discursos mediàtics, les porres i la falta d’alternatives a la democràcia capitalista és la seva. Aquells professors, polítics i sindicalistes que en el seu moment deien que estaven en contra de la LOU, ara són els quals ordenen desallotjaments i càrregues policials.

Denunciem una vegada més, que els diferents mecanismes utilitzats com la convocatòria de referèndums, campanyes de vot nul, participació en les juntes o als claustres han demostrat que només es reconeix la legalitat quan aquesta està del costat del poder i els seus interessos. Però no es reconeix quan a través dels mateixos mecanismes es posa en evidència que la majoria de la comunitat universitària i la societat demana la paralització del procés. Dinàmiques d’aquest estil són pròpies de governs autoritaris, no democràtics i règims dictatorials. La participació en els referèndums per exemple en la UB va anar del 18% mentre que les eleccions a rector de la mateixa universitat va ser del 5.42%. Més de 15.000 estudiants en les universitats de Barcelona van demanar la paralització del procés del Pla Bolonya. Qui és la minoria?

Després de les mobilitzacions i manifestacions del 13N, 20N, 12M, 18M, 26M, 28ª i 9M, no s’ha considerat la veu de la gent que s’ha fet escoltar durant tots aquests anys. El debat social ho hem potenciat nosaltres i bestiar nosaltres, però a causa del despotisme imperant d’aquestes autoritats autoanomenades democràtiques, no es dóna més alternativa que seguir endavant en la lluita.

Si protestar pacíficament i voler crear un debat social obert és un delicte, som culpables, i sí, som uns antisistema quan ens vam reafirmar que no descansarem, que reincidirem fins que no s’aclareixi qui estarà més prop d’Europa i sota quines condicions, fins que no es pari la LOU i aquest canvi accelerat i desestructurat que ens embolica, fins que no hagi un veritable procés participatiu, fins que la desinformació deixi de constituir un element beneficiós i necessari, fins que expulsions, expedients i imputacions desapareguin del conflicte universitari. Avui, aquí en el Ministeri d’Educació, vam avisar a les autoritats polítiques i acadèmiques que el pròxim curs anem a lluitar per a defensar un coneixement lliure, critic, que no se sotmeti a la lògica empresarial, denunciarem la precarietat, tant dintre com fora de la universitat, que implica tota aquesta reestructuració.

Perquè no som ximples i sabem els interessos que hi ha darrere de la mal cridada convergència europea, reincidirem. La repressió no ens tallarà les ales. En Barcelona s’està iniciant una campanya anti-represiva, els “58 i +”, que pretén denunciar els mètodes utilitzats per part del govern: si no entra per la imposició, entrarà per la repressió. Bolonya s’imposa a cops de porra! Nosaltres tenim els arguments i la solidaritat de la societat. Vosaltres teniu la maquinària pamfletària dels mitjans de comunicació creadors d’opinió i els mercenaris que us fan la tasca difamatòria.

A veure qui guanyarà la partida…

Contra l’Europa del Capital i la mercantilització de les nostres vides!

No a Bolonya!

No a la LOU!

No als Reials Decrets!

Contra la repressió, acció directa!

Contra Boloyna ni un pas enrera!

COMUNICAT DAVANT L’EXCLOSIÓ DE CINC MOCIONS PRESENTADES A LA MESA DEL CLAUSTRE

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE, 1 Notícies on Juny 9, 2009 by assembleaupf

Imagen 010

Volem denunciar que fins ara la Mesa del Claustre mai havia actuat valorant quins punts de l’ordre del dia proposats pels estudiants a l’ordre del dia del Claustre s’havien d’admetre a tràmit o no.

Ho feia amb bon criteri ja que és una competència que no té explícitament reconeguda dins de les seves funcions ni a l’article 3 del Reglament del Claustre Universitari, ni a l’article 5.4 que regula el procediment per acceptar punts a l’ordre del dia del Claustre Universitari.

La Mesa actuava així perquè l’article 5.4 del Reglament del Claustre Universitari obliga a admetre els punts de l’ordre del dia sempre que compleixen els requisits formals del propi article 5.4 (que un mínim del 5% dels claustrals hagi demanat per escrit de tractar fins a set dies abans de la sessió) i perquè les funcions del claustre Universitari són excepcionalment àmplies.

Prova d’això és l’article 45 dels Estatuts de la UPF que al regular les Funcions del Claustre Universitari estableix 3 apartats –c), g) i i)- extraordinàriament amplis que obliguen a admetre qualsevol punt a l’orde del dia relacionat amb la Universitat.

Particularment l’apartat G) estipula que el Claustre té com a funció: “g) Debatre aquells assumptes que afectin la comunitat universitària i formular recomanacions, propostes i declaracions institucionals…” Conseqüentment, la Mesa del Claustre mai havia intervingut fins ara limitant l’ordre del dia proposat conforme els requisits formals.

De fet, una demostració d’aquesta actitud coherent amb la normativa és que a l’anterior sessió del Claustre la Mesa no va negar que una resolució que demanava la no aplicació de Bolonya (per tant, de rebuig a la normativa actualment vigent) es discutís al Claustre però sí ho ha fet aquest cop amb un resolució de sentit molt similar (vegeu resolució adjunta).

Les admissions de punts a l’Ordre del Dia també s’havien arribat a fer de resolucions el redactat del qual era contrari a la Llei (per exemple, aquesta resolució original adjuntada sobre la corona que va ser discutida l’anterior sessió del Claustre sense que la Mesa hi posés problemes) ja que és habitual que els ponents al saber que la resolució que presenten és contrària a la llei l’esmenin ells mateixos per adaptar-la a la Llei i la normativa vigent (l’experiència de l’any passat és aquesta ja que el ponent va esmenar la resolució original al moment per eliminar la part de la resolució – contrària a la llei- que volia impedir l’accés als recintes de la UPF a membres de la Família Reial).

Entenem que, el fet que a aquest Claustre no s’hagin admès a tràmit cinc mocions presentades per part dels i les estudiants i PAS d’acord amb la normativa vigent demostra una voluntat de diàleg nul•la per part de la Mesa en primer lloc, i del Rectorat en darrera instància. El costum derivat de la pràctica reiterada a l’hora de presentar mocions als claustres sempre havia estat, fins enguany, negociar-ne els continguts prèviament. Malgrat aquest costum i les competències legals de la Mesa, aquesta vegada no s’han admès a tràmit cinc propostes dels estudiants ja que la Mesa i el Rectorat han negat el diàleg.

D’altra banda, l’Informe presentat pel Rector en aquest Claustre no s’ajusta a una avaluació de curs present sinó que, ans al contrari, omet els esdeveniments conflictius que han succeït els darrers mesos (que en part si es veuen reflectits en aquestes resolucions). A més a més, centra la seva posició en el programa de futur en comptes de rendir comptes de la feina feta tal com ha de fer al Claustre.

Considerem que aquesta situació no és un fet aïllat sinó que respon a un veritable estat d’excepció que manté el Rectorat d’aquesta universitat envers qualsevol mobilització estudiantil. Tal com s’ha pogut comprovar en el cas de les cinc mocions rebutjades qui nega el diàleg de manera reiterada és el Rectorat ja que les propostes estudiantils s’ajusten als requisits legals i en cap moment s’han tancat a la negociació. Per tant, demanem a la Mesa del Claustre que sigui coherent amb el seu propi criteri i no limiti el debat al Claustre o estarà actuant en contra dels seus propis actes i doni la raó al recurs de reposició plantejat dilluns 8 de juny de 2009 en contra de la no incorporació a l’ordre del dia de Mocions presentades per representants Claustrals d’Estudiants i PAS (per tant, que les mocions puguin ser presentades i votades pels seus ponents) i al Rector que presenti un nou Informe de Gestió en una nova sessió del Claustre que cal celebrar pròximament. Els representants de les següents associacions amb representants Claustrals estem d’acord amb el següent escrit.

Associació d’Estudiants Progressistes

Associació de Joves Estudiants de Catalunya

Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya-

Plataforma Universitària pel Català

Nexe Socialista

Sindicat d’Estudiants del Països Catalans

Recolzat per totes les Assembleas d’Estudiants de la UPF

Imagen 001

POSICIÓ DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE LA UPF SOBRE LA REUNIÓ DE LA TAULA NACIONAL PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA DEL 07/05/09

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE on Mai 8, 2009 by assembleaupf

Els Estudiants de la UPF reiteren la seva intenció de no participar en la reunió de la Taula Nacional per a la Universitat Pública de Catalunya del 07/05/09 i de seguir impulsant un espai vertader de reflexió sobre el model d’universitat. Les raons que ens duen a no participar d’aquesta reunió són les que s’exposen a continuació: – L’objecte de debat no respon a les demandes de les universitats mobilitzades arreu del Principat. El replantejament de fons de l’orientació de la política universitària no apareix en els punts marcats com a document de treball d’aquesta taula, només tracta aspectes concrets de la implementació de la LUC i de la LOU. El debat no permet, per tant, qüestionar el “marc legal vigent”. Queda fora d’aquesta la principal reivindicació del moviment estudiantil des del 2001 i les ocupacions i tancades dels darrers mesos, que és la derogació de la LUC, la LOU i dels reials decrets que implementen les declaracions no obligatòries de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Aquesta taula no recull la proposta dels estudiants pel que fa a la participació d’altres agents socials; no enfoca la problemàtica des de una òptica integral, és a dir, quina funció juga el coneixement univesitari al S.XXI. Fins i tot des d’una perspectiva merament sectorial, la discussió de la política d’ensenyament públic, no només concerneix a l’àmbit universitari sinó també al batxillerat nocturn, a primària i a secundària com han demostrat els estudiants i sindicats d’ensenyament arran de la Llei d’Educació Catalana. – El mètode d’elecció dels “representats” estudiantils a la taula no respecta els temps de participació i democràcia horitzontal que caracteritzen al moviment estudiantil protagonista de les darreres mobilitzacions: les assemblees de base. Així, entenem que la forma de debat proposada no permet una discussió real i oberta a tota la comunitat universitària sobre el paper que la universitat ha de jugar en la societat. – La manca d’una moratòria impedeix ser conseqüent amb els eventuals resultats de les converses, proposar un debat paral•lel mentre s’estan aplicant les qüestions que es pretenen discutir buida d’efectivitat aquesta trobada. Denota una intenció de manipulació i de política de fets consumats contradictòria amb “l’esperit democràtic i d’esquerres” que diuen defensar els partits del Govern de la Generalitat. – El context repressiu en el qual es convoca aquesta, buida de contingut i efectivitat la voluntat de diàleg que pregona la Conselleria. En conclusió, tot i que una oferta de diàleg sempre és positiva, aquesta Taula Nacional tal i com es planteja desaprofita una oportunitat d’or per obrir una discussió efectiva, al mateix temps que provoca una profunda decepció entre les i els estudiants mobilitzats i els nombrosos sectors socials que es solidaritzen amb la nostra lluita per un ensenyament realment públic i de qualitat. La Taula Nacional plantejada en aquests termes és un despropòsit que reafirma la política de fets consumats i desacredita l’esperit crític i de lliure discussió que hauria de caracteritzar al sistema d’universitats públiques catalanes. Des del CEUPF reivindiquem l’obertura de ponts de diàleg efectiu i amb garanties, en un context: – lliure d’imposicions: com la limitació unilateral del sostre de la discussió i sense una moratòria, punt previ a qualsevol taula de debat. – lliure de repressió política: les expulsions, imputacions penals i sancions públiques cap el moviment estudiantil han de retirar-se, ja que seria crear un precedent de repressió cap a la llibertat d’expressió i de pensament impropis de la universitat, que evidencien les reminiscències franquistes que hi ha encara dins l’estructura universitària. La normalització de la presència dels cossos policials dins la universitat suposa un retrocés democràtic gravíssim. Esperem respostes reals i no estètiques o fictícies per part del Govern auto- anomenat “d’esquerres”. Continuarem mobilitzant-nos i denunciant al conjunt de la societat la gravetat del futur educatiu que plantegen la LOU, la LUC, la LEC, la LOE.