Arxivar per Mai, 2009

DIADA de la SOLIDARITAT

Posted in 2 Agenda d'acció, 3 Activitats organitzades per l'Assemblea on Mai 20, 2009 by assembleaupf
DIJOUS 21 DE MAIG
diada de la solidaritat
Matí: Tallers diversos, exhibició de Capoeira, fira d’entitats al pati de Jaume I.

Migdia: Dinar popular al Campus de Ca l’Aranyó.

Vespre-nit, entre les 19:00 i les 00:00 Concerts a càrrec de dels grups……

Braguitas de azúcar
Yes we Kant, Immanuel
Playback is for losers
i
TABALOKO

Els beneficis recaptats al llarg del dia van destinats a finançar un projecte solidari que sortirà escollit el mateix dijous.

No us ho podeu perdre, així que allà us esperem!

Anuncis

JORNADES PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA

Posted in 2 Agenda d'acció, 3 Activitats organitzades per l'Assemblea on Mai 9, 2009 by assembleaupf

quina universitat volemprograma

POSICIÓ DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE LA UPF SOBRE LA REUNIÓ DE LA TAULA NACIONAL PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA DEL 07/05/09

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE on Mai 8, 2009 by assembleaupf

Els Estudiants de la UPF reiteren la seva intenció de no participar en la reunió de la Taula Nacional per a la Universitat Pública de Catalunya del 07/05/09 i de seguir impulsant un espai vertader de reflexió sobre el model d’universitat. Les raons que ens duen a no participar d’aquesta reunió són les que s’exposen a continuació: – L’objecte de debat no respon a les demandes de les universitats mobilitzades arreu del Principat. El replantejament de fons de l’orientació de la política universitària no apareix en els punts marcats com a document de treball d’aquesta taula, només tracta aspectes concrets de la implementació de la LUC i de la LOU. El debat no permet, per tant, qüestionar el “marc legal vigent”. Queda fora d’aquesta la principal reivindicació del moviment estudiantil des del 2001 i les ocupacions i tancades dels darrers mesos, que és la derogació de la LUC, la LOU i dels reials decrets que implementen les declaracions no obligatòries de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Aquesta taula no recull la proposta dels estudiants pel que fa a la participació d’altres agents socials; no enfoca la problemàtica des de una òptica integral, és a dir, quina funció juga el coneixement univesitari al S.XXI. Fins i tot des d’una perspectiva merament sectorial, la discussió de la política d’ensenyament públic, no només concerneix a l’àmbit universitari sinó també al batxillerat nocturn, a primària i a secundària com han demostrat els estudiants i sindicats d’ensenyament arran de la Llei d’Educació Catalana. – El mètode d’elecció dels “representats” estudiantils a la taula no respecta els temps de participació i democràcia horitzontal que caracteritzen al moviment estudiantil protagonista de les darreres mobilitzacions: les assemblees de base. Així, entenem que la forma de debat proposada no permet una discussió real i oberta a tota la comunitat universitària sobre el paper que la universitat ha de jugar en la societat. – La manca d’una moratòria impedeix ser conseqüent amb els eventuals resultats de les converses, proposar un debat paral•lel mentre s’estan aplicant les qüestions que es pretenen discutir buida d’efectivitat aquesta trobada. Denota una intenció de manipulació i de política de fets consumats contradictòria amb “l’esperit democràtic i d’esquerres” que diuen defensar els partits del Govern de la Generalitat. – El context repressiu en el qual es convoca aquesta, buida de contingut i efectivitat la voluntat de diàleg que pregona la Conselleria. En conclusió, tot i que una oferta de diàleg sempre és positiva, aquesta Taula Nacional tal i com es planteja desaprofita una oportunitat d’or per obrir una discussió efectiva, al mateix temps que provoca una profunda decepció entre les i els estudiants mobilitzats i els nombrosos sectors socials que es solidaritzen amb la nostra lluita per un ensenyament realment públic i de qualitat. La Taula Nacional plantejada en aquests termes és un despropòsit que reafirma la política de fets consumats i desacredita l’esperit crític i de lliure discussió que hauria de caracteritzar al sistema d’universitats públiques catalanes. Des del CEUPF reivindiquem l’obertura de ponts de diàleg efectiu i amb garanties, en un context: – lliure d’imposicions: com la limitació unilateral del sostre de la discussió i sense una moratòria, punt previ a qualsevol taula de debat. – lliure de repressió política: les expulsions, imputacions penals i sancions públiques cap el moviment estudiantil han de retirar-se, ja que seria crear un precedent de repressió cap a la llibertat d’expressió i de pensament impropis de la universitat, que evidencien les reminiscències franquistes que hi ha encara dins l’estructura universitària. La normalització de la presència dels cossos policials dins la universitat suposa un retrocés democràtic gravíssim. Esperem respostes reals i no estètiques o fictícies per part del Govern auto- anomenat “d’esquerres”. Continuarem mobilitzant-nos i denunciant al conjunt de la societat la gravetat del futur educatiu que plantegen la LOU, la LUC, la LEC, la LOE.

Posted in 1 Convocatòries on Mai 5, 2009 by assembleaupf

Assemblea general

LA POMPEU FABRA DECIDEIX ATURAR PARCIALMENT EL PLA BOLONYA

Posted in 1 Notícies on Mai 5, 2009 by assembleaupf

La Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha decidit aturar parcialment l’aplicació del Pla Bolonya. Seran els alumnes que actualment estan cursant primer i segon de Ciències Polítiques els que es veuran directament afectats. El degà d’aquesta facultat, d’acord amb el rector de la UPF, ha decidit suspendre l’aplicació del pla pilot

que s’estava duent a terme. D’aquesta manera, els alumnes que ara cursen primer o segon, quan arribin al tercer curs tornaran al sistema antic.

Aquesta mesura no afectarà els alumnes que comencin l’any que ve aquesta carrera. En aquest cas, el Pla Bolonya sí que s’aplicarà des de l’inici. Segons ha pogut saber SMS25, aquesta mesura s’ha pres “per la falta de recursos econòmics i per la impossibilitat de tenir les aules i els professors necessaris perquè es desenvolupin correctament les classes”.

El rector hauria plantejat als diferents degans la possibilitat d’oferir-se voluntaris per congelar momentàniament l’aplicació del Pla Bolonya. En aquest cas, ha sigut el degà de la Facultat de Polítiques, Jordi Guiu, qui s’ha ofert voluntari per aturar el pla pilot que ell mateix havia impulsat.

04/05/2009 Noticia publicada a:

http://www.sms25.cat/noticia/1197/La_Pompeu_Fabra_decideix_aturar_parcialment_el_Pla_Bolonya

ODIO LES PRÀCTIQUES

Posted in 1 Comunicats i manifestos de l'Assemblea / CAUPF / CAE on Mai 4, 2009 by assembleaupf

Perquè el coneixement no n’entén de ritmes forçats

Fa uns mesos l’Assemblea d’Estudiants va voler expressar el seu rebuig al sistema de pràctiques vigent a la UPF mitjançant una campanya de redecoració dels espais comuns. Varem pensar que gairebé tots els nostres companys es sentirien identificats i consolats al llegir unes enganxines que lluïen uns missatges contundents i directes: “Odio les pràctiques perquè els deures ja els vaig fer a primària”, “perquè m’obliguen a una productivitat mecànica”, “perquè m’avorreixen”, “perquè hi ha maneres més creatives d’aprendre”…

Aquests missatges tenien la única voluntat de trencar el silenci del sistema pedagògic en el qual ens trobem immersos sense veu ni vot, de començar a obrir interrogants, que és el mateix que intentarem en aquest article.

Als estudiants de la UPF ens han convertit en titelles moguts pels fils de “l’aprendre a aprendre”, d’aquesta pseudo-“revolució” del sistema d’avaluació que en molts casos no és més que una tornada a l’escola. Lluny de menysprear als professors que han sabut organitzar i gestionar la nova metodologia que imposa l’Espai Europeu d’Educació Superior, ens trobem en moltes situacions de desajust. Potser la clau d’aquest distanciament recau en la manca de recursos econòmics destinats a l’educació, en la insuficient preparació del docent, o simplement en que la reforma està mal plantejada d’entrada.

Benvinguts al circ de Bolonya, on rectors i polítics ens parlen d’una lloable reforma per fer front a la decadència del sistema anterior mentre les seves innovacions ens estan fent patir una realitat fosca i mediocre que ens desencanta.

Els plans d’estudi vigents requereixen una dedicació absoluta de l’estudiant, destinem gran part del nostre temps a realitzar pràctiques i ens esforcem per lliurar-les a l’hora assenyalada. Però que ningú s’enganyi, ho fem per a aprovar que sens dubte no és sinònim d’aprendre. No ens ha de sorprendre doncs, que recorrem a la solidaritat dels nostres companys, a aquella amiga que ens passa els apunts, al col·lega que ens deixa la seva pràctica, al copiar i enganxar d’Internet…no és lògic que ho fem així si en definitiva l’examen final continua jugant un paper determinant, si ens obliguen a buscar l’aprovat en lloc del coneixement. Certament aquestes mesures d’urgència ens fa sentir tractats puerilment però, no serà precisament perquè aquest sistema pedagògic és excessivament paternalista? Veníem a formar-nos i ens han transformat: conillets d’Índies a qui s’apliquen mètodes d’aprenentatge intensius. L’avaluació continuada actua com a metrònom dels nostres estudis, marcant el ritme de l’aprenentatge de tots i cadascú de nosaltres, cosa que desemboca en la dictadura d’un ritme de vida obligat per a tots els qui vulguin arribar a ser algú en aquesta societat de l’espectacle. Una societat que ens tracta, cada cop més, com a mercaderia homogènia, cosa que no fomenta el desenvolupament ple i la realització com a persones.

En aquest pla que ens estan imposant no hi ha espai per a la reflexió, per a la creativitat, ni la crítica. Ens condueixen a un aprenentatge on prima la metodologia sobre el contingut, la producció sobre el coneixement. Realment el temps que destinem a aquest exercicis es correspon amb un veritable coneixement de les matèries? Ens hem oblidat que el nostre temps val molt més? El temps que ens fan perdre en pràctiques inútils no el podríem destinar a la vida associativa, formativa, política, social…? A qui fa guanyar diners el fet que les noves generacions no ens dediquem a construir una societat millor sinó a ser més productius? No tenim dret a imaginar un futur més digne?

Però, què sabrem nosaltres, pobres ignorants? Potser seria millor entregar-se i abocar la nostra fe cap als directors d’aquest circ i continuar amb la processó. Qui millor que ells per dir-nos com i quan hem d’aprendre?

Senyores i senyors, l’espectacle continua.