Aquest és el manifest que es va llegir prop de les dues del migdia a la confluència entre Via Laietana i Jaume I, on ens esperava una fornida guarnició d’agents anti-avalots resolta a barrar-nos el pas a la Plaça Sant Jaume. Després d’una guerra fònica que vam guanyar els manifestants per pallissa, es va procedir a la seva lectura. En acabat, tres actors -i una iaia que passava amb el seu gos- van realitzar una performance sobre la subversió, que va acabar amb una corbata banyada en pintura taronja penjant sobre les escales mecàniques de l’exterior de la parada de Jaume I, tot refregant-se sobre les ulleres de sol dels caps plens de gomina dels italians i altres guiris que sortien del metro distrets.
Estimades estudiants precàries!
Avui som aquí per denunciar un llarg procés de canvis que està afectant l’educació i la societat. Som al carrer perquè tenim raons. Denunciem la privatització i mercantilització de l’Ensenyament que vulnera i destrueix de manera directa la universitat pública.
Cada cop és més evident. Ara mateix ens trobem davant d’un intent de fer un gran pas cap a la desdemocratització del governs de les universitats. La declaració de Montanyà i l’encara pendent modificació de la LUC expressen sense embuts aquesta nova línia: governs d’òrgans reduïts o unipersonals, nomenaments a dit dels càrrecs, i participació cada cop més activa de persones alienes a la universitat, a la pràctica, del món empresarial. Perquè les empreses i els bancs no interfereixen només en les preses de decisions. També promouen mestratges privats dins la universitat pública, fundacions, màsters no oficials i oficials a preus que en cap cas es poden dir públics, amb els que manipulen la docència i dels que n’extreuen els màxims beneficis.
I on queda la veu de la comunitat universitària? Resta tancada en aules massificades. Cursant uns graus que ens alienen i ens preparen per acostumar-nos a passar hores i hores fent feines mecàniques sense pensar-hi gaire. Preparant-nos pel món laboral que entre els consells socials i les empreses, fent-se servir dels titelles que són els rectors, ens han planificat amb molta excel·lència, molta qualitat i molt de carinyo.
Carinyo que ens transmeten els mossos d’esquadra amb la calor de les seves porres. Han intentat silenciar aquestes veus crítiques amb la manipulació mediàtica, institucions polítiques, cossos policials, i fins i tot portant a judici a més de 150 estudiants.
Però res d’això ha aconseguit silenciar les reivindicacions que des de fa dècades portem fent els estudiants. Volem una universitat de veritat, on els criteris econòmics no decideixin qui estudia i qui no, on l’aprenentatge no sigui mecànic sinó dinàmic, on no ens formin com a màquines sinó com a persones, on els horaris no siguin un impediment per estudiar, i les beques no siguin préstecs que s’hagin de tornar. No volem una universitat-empresa sinó un espai crític on poder créixer com a individus per després poder fer créixer la societat.
Facultats d’arreu d’Europa que ja tenen aplicat i en funcionament l’Espai Europeu d’Educació Superior estan demanant des de setembre la seva derogació. Ells s’han trobat amb tot el que nosaltres anticipem i en part ja estem vivint. Nosaltres no ens esperem i sortim avui al carrer per tornar a dir que
l’Educació i el coneixement NO són una mercaderia. SÓN UN DRET.
Si vols llegir la declaració del Montanyà clica el link de sota
Declaracio_Montanya
Per a més informació sobre la reforma de la LUC:
http://www.upc.edu/upic/?p=282
Assemblea UPF 